Ets covarda, i crudel i grollera, | Barcelona, però ets riallera…»; «Mes, passada l’estona i el dia i la rauxa | i el vent de disbauxa, en tot te desdius; | i abandones la vida i la glòria i l’empresa, | i despulles el gran de grandesa. | I encara te’n rius»; «i surt la marmanyera endiablada | que empaita la monja i li crema el convent…»; «El fang de tes carrers, oh Barcelona! | és pastat amb sang»; «I allí, a quatre passes, febrosa de sobres | més ampla que l’altra, la Rambla dels pobres | tremola en la fosca ses llums infernals».