.

Aquest any serà bo per a tota
mena d’afers: ho diuen els diaris.
(Si puges al terrat prop de migdia
hi trobaràs la casada del quart
que pren el sol sense sostenidors.
És joveneta encara i té els pits durs
i una mirada blana, acollidora.)
Aquest any serà bo per a tota
mena de liaisons, perquè els pobres encara
no s’hauran revoltat i en algun lloc remot
esclatarà una guerra, programada
per liquidar sobrants de gent i d’armes.
Serà un bon any de pluges, aquest any,
any de collites grasses, abundoses,
i d’abundosos, grassos beneficis,
que permetran als rics de practicar
la caritat sense posar en perill
la integritat de llurs hisendes.
Naixeran cent poetes, aquest any,
i vindran menys turistes, tal vegada
perquè el sol ja no escalfa com abans
o perquè al mar no hi queda cap sirena.
Desmesurats i obscurs, els endevins
prediran les desgràcies de sempre,
i els bons, com de costum, predicaran
la resignació i la concòrdia.
La primavera serà dolça i breu
i la tardor allargassada i tendra,
i moltes noies sentiran que els bat
la sang amb una força inconeguda
i es llançaran a fer l’amor
amb un fresc i agressiu entusiasme.
No es preveuen miracles, aquest any,
ni grans migracions, ni terratrèmols
massa devastadors, ni cap d’aquelles
disbauxes col·lectives que somouen
els fonaments de l’ordre.
Hi haurà morts a balquena, tant se val,
però morts casolans, subsidiaris,
i quatre morts il·lustres, que dissolts
entre la massa amorfa passaran
sense pena ni glòria.
Serà un any com els altres, aquest any,
amb els mateixos dies, els mateixos
desenganys, i alegries, i sorpreses,
i vents i calmes i captards i aurores;
un any d’aquells que només el record
pot convertir, fal·laç, en una estranya
papallona; un any, per dir-ho clar,
com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre…

.